Comunicat davant l’onada repressiva de l’Estat

L’“anarco-terrorisme” és el titular mediàtic amb què l’Estat, el mercat i tots els seus sequaços (incloent-hi, és clar, els grans mitjans de comunicació) han etiquetat el “nou” enemic intern de la societat civilitzada. Hem de començar a tenir por dels GAC, el nou perill del qual només ells ens poden salvar.

Anarquistes, ens explicaven a l’escola, són aquells que cremaven esglésies, posaven bombes, i els que ara sembla que ho tornen a intentar. Són els que alteren l’ordre, cremant contenidors i posant-se violents a les manifestacions.

No venim a reivindicar cap etiqueta, no es tracta d’això. No obstant, sabem que per destruir un enemic, a més de tenir els recursos necessaris per fer-ho, cal identificar-lo amb un terme prou ampli per fer-hi cabre qualsevol iniciativa o acció que molesti. “Anarquisme” és així un concepte abstracte dins el qual cap qualsevol pràctica o idea que no segueixi la inèrcia a què ens aboca la forma de funcionar que impera en aquesta societat.

Volem dir que anarquisme és un concepte travessat per multitud d’idees, de fers i pràctiques, de tradició històrica i de lluita, que ens són més o menys llunyanes, però que porten com a espina dorsal, almenys a nivell teòric, el plantejament de l’autonomia dels éssers humans i l’eradicació de tota dominació i opressió envers els altres. Aquest anhel xoca frontalment amb el sistema erigit com a statu quo, caracteritzat per estar construït sobre uns fonaments de sang i suor aliena, que segueix mostrant de forma cada cop més evident que no està al servei de les persones, sinó al d’uns pocs privilegiats. A més, avui en dia sorgeixen multituds d’iniciatives que, sense anomenar-se ni situar-se sota el paraigua de l’anarquisme, porten en el seu fer i en els seus objectius anhels de llibertat i autonomia equiparables als d’aquest concepte.

No és d’estranyar, doncs, que intentin reparar les fissures creades per persones que aspirem a replantejar d’arrel el mode d’enfocar i organitzar la vida amb un doble objectiu: d’una banda, construir un nou enemic del qual “protegir-nos” en forma de banda terrorista que fomenti que segueixi predominant la desconfiança envers l’altre i allò desconegut en les formes en què ens relacionem; de l’altra, mitjançant l’etiqueta d’anarquisme i tot el que cap en ella, atacar i criminalitzar tot aquell moviment social i polític que intenta buscar com reinventar i reconstruir les formes de viure per poder dur a terme una vida vivible per a tothom en aquest món al qual hem anat a parar.

Denunciem doncs la utilització dels nostres companys i companyes com a caps de turc de la creixent repressió envers aquelles que volem construir alternatives de canvi profund a aquest sistema.

Denunciem tota l’opressió a què estem sotmeses, ja sigui a les presons, a les feines, a les llars, la que ens ofega a multes i ens aboca a la precarietat, la que patim als nostres cossos…

Reivindiquem i ens agermanem amb totes les lluites d’arreu del món que busquen enfrontar-se a l’explotació, a les repressions armades o a l’espoli dels mitjans de vida.

Apel·lem a seguir colze a colze consolidant els projectes que floreixen arreu, projectes que van des d’horts col·lectivitzats fins a editorials independents, des d’espais socials autogestionats fins a grups de criança.

Cridem a totes les companyes i companys a seguir lluitant per un canvi radical, a no defallir, a no deixar-nos acovardir i a seguir donant les nostres vides per construir aquest món nou que portem als nostres cors.

Can Tonal de Vallbona, 2 d’abril de 2015

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *