Fins sempre, Liu

Taziko, Liu, Caliu, Heval Amor, Pastor, Dani, Pasqüi…

Estimaves tant la vida que no podies suportar un món que ens separa tant, un món boig on les persones amb el cor més obert, com tu, són les que més pateixen.

Tu t’hi vas rebel·lar, vas buscar sense por i, encara que les ferides que això t’ha ocasionat t’hagin portat a la mort, res podrà aturar la força de la teva vida.

Taziko, “el que va despullat”, en kurd, així és com t’anomenen a Rojava, i és que tu ho has sabut fer com ningú, mostrant la teva –la nostra– vulnerabilitat amb la més profunda sinceritat. La teva vida i la teva mort ens connecten amb les grans preguntes i contradiccions de la vida. Ens has portat i ens portaràs a aprendre molt, i ens acompanyaràs per sempre, ajudant-nos a afrontar les penes i les alegries col·lectivament, com defensaves.

Així, a poc a poc, anirem donant vida al fragment preciós de saviesa que ens has regalat.

Estaràs a l’Alzina, estaràs als boscos, estaràs a la terra, estaràs al cosmos, estaràs a la cabana, estaràs a l’aire que respirem…

Com diuen al Kurdistan, “Sehid Namirin”, els que lluiten per la vida mai moren.

liu

3 pensaments a “Fins sempre, Liu

  1. Juanjo i Maria Eugènia

    Amics:

    Infinites gràcies per l’acollida i estimació que tenieu pel Daniel i per la col·laboració i mostres de carinyo que hem rebut aquests díes en el seu acomiadament, de debó.
    Una abraçada ben forta!

    Juanjo i Maria Eugènia

    Respon
  2. Antoine

    Disculpeu les faltes.
    Prenc paper i boli conmogut per la tristesa i el desconsol; una persona a mort, una criatura s’ha suicidat. Potser ho faig com a consol i no reincidir en un intent meu de fa 40 anys.
    Ens a deixat un germà un familiar nostre, de tots nosaltres. Pel dolor que patia de veure la deixadesa, descuit i despreci dels éssers humans, de la seva familia que som tots nosaltres. Pel dolor i la ruina humana, per la carencia i oblit de qui som i la bellesa i riquesa d”existir-nos.
    Ha estat un crit ofegat per tot el sorroll de massacres i injusticies, per la miseria de la riquesa de la pobre ànima nostra; riquesa mísera de no saber-nos ni estimar-nos més enllà del nostre melic.
    Obrirem els ulls de la porqueria que anem i seguim acumulant amb tantes glories i desitjos, de les presses i agobis per arribar? A on? A la caixa que ens espera? Quin món queda ja, del paradís del jardí primigènit que s’ens va donar, que no em cuidat?
    Ho hem de reconeixer…no sabem cuidar. No sabem cuidar-nos a nosaltres mateixos ni als nostres fills ni amics a tota la familia que som. Molts volem i ens hi esforcem però condicionats pels designis de les nostres creences i ignorancies inculcades per un sistema que no deixa esberla per on sortir-sen del propi engany, presses i malestar. Som el que ens alimenta malgrat saber-ho.
    Tenim la desgràcia i limitació de tal com ens han fet i com el sistema insisteix en autogenerar-se. Un engranatge perfecte, cruel i diabòlic. Res s’escapa, ni lo alternatiu, tot ha de passar pel filtre del desencant de la nostra ignorancia. Per desencís de l’imposada lluita per sobreviure, avui innecessaria, d’aquesta mole artificial i aberrant de sistema d’ una inercia suicida de destruir i matar.
    Podem construir un món millor i agermanat pèrque la conciencia i capacitats ens ho permeten tenim aquesta gràcia, però la màquina no ens deixa.No vol q creem fora d’ella i ès per aqui per hon se la pot desmontar. Diguem no com tants ja han fet ens toca ara a nosaltres agafar el testimoni , ser cautelosus i desperts sempre atents a on està el parany i no deixar-nos atrapar. per les sutils manifestacions d’autocomplaences.
    Neguem-nos a consumir lo superfluo a les drogues a la mentida indaguem on es lo autènticament genuí de sentir-se feliç i satisfet.
    Fem el sacrifici de la lluita soterrada i silenciosa. Diguem no per principi atetns al engany continuo, per on ve i que ens vol destruir l’enteniment i violenta i enfronta que vol dispersar-nos i dividir-nos. Diguem no a tota la porqueria; avidesa i resentiment, al enriquiment material i personal.
    Centrem-nos en el nostre dia a dia en ajudar, cuidar i fer les coses fàcils en el nostre món més proper i no divagar en grans empreses justes que sovint ens prenen l’essencia i l’arrel. Contentem -nos en lo sencill i humil i conformen-nos en fer l’aportació desinteresada que tenim més propera. Generem els mínims rediduos mentals, emocionals, espirituals i medianbientals. Acceptem i respectem les nostres limitacions i la dels que ens envolten. Siguem sencills i estimem-nos. Estimem lo proper i cuidem-lo. Fem poc cada dia i amb calma peró amb amor…sense presses…cada detall…paraula…gest…són rics i importans cuidem-los respectem al contrari com el valor més gran. Centrem-nos en el nostre dia a dia el l’autocontrol i austeritat, en l’humil.litat, cura i entrega en lo proper. Diguem PROU.
    DIGUEM NO.
    DIGUEM-S’HO A NOSALTRES MATEIXOS. Per totes les morts innecessaries i injustificades de la vida, la natura; la nostra familia que som tots els éssers.
    Antoine des Castellbõ.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *