Taziko, Liu, Caliu, Heval Amor, Pastor, Dani, Pasqüi…
Estimaves tant la vida que no podies suportar un món que ens separa tant, un món boig on les persones amb el cor més obert, com tu, són les que més pateixen.
Tu t’hi vas rebel·lar, vas buscar sense por i, encara que les ferides que això t’ha ocasionat t’hagin portat a la mort, res podrà aturar la força de la teva vida.
Taziko, “el que va despullat”, en kurd, així és com t’anomenen a Rojava, i és que tu ho has sabut fer com ningú, mostrant la teva –la nostra– vulnerabilitat amb la més profunda sinceritat. La teva vida i la teva mort ens connecten amb les grans preguntes i contradiccions de la vida. Ens has portat i ens portaràs a aprendre molt, i ens acompanyaràs per sempre, ajudant-nos a afrontar les penes i les alegries col·lectivament, com defensaves.
Així, a poc a poc, anirem donant vida al fragment preciós de saviesa que ens has regalat.
Estaràs a l’Alzina, estaràs als boscos, estaràs a la terra, estaràs al cosmos, estaràs a la cabana, estaràs a l’aire que respirem…
Com diuen al Kurdistan, “Sehid Namirin”, els que lluiten per la vida mai moren.
https://www.youtube.com/watch?v=Ma_6jeNlHCY
