II Marxa pels drets socials. Adhesió i comentari

Des de Can Tonal de Vallbona ens adherim a la convocatòria de la II Marxa pels drets socials del Vallès Oriental organitzada per a aquest diumenge 2 d’octubre. Molts col·lectius i entitats de la comarca han anunciat que s’hi sumen. Ens afegirem a la columna nord, sortint de Llinars. Ens trobarem a les 9,45h a la plaça dels Països Catalans!

S’ha escrit un Manifest de la marxa i estem d’acord en general amb els continguts d’aquest. No obstant, pensem que per avançar cap al món més just i solidari que anhelem la clau està, no tant en les exigències que fem als de dalt –malgrat moltes siguin ara per ara legítimes o necessàries–, sinó en la construcció des de baix de les condicions per organitzar-nos i viure fora de les lògiques d’acumulació de poder i control social del capitalisme i els Estats.

Dit això, volem mencionar tres inspiracions que pensem que ens poden servir de cara a pensar aquesta tasca. Tindran els seus errors i encerts però trobem que tenen elements de molt interès:

  • Les formes i costums d’ajuda mútua, gestió comunal de béns i organització veïnal assembleària que han tingut lloc històricament durant molts segles al nostre territori, convivint amb poders feudals i senyorials, formant part d’un dret consuetudinari popular i sent la història dels que no surten a la història1.
  • La revolució social de 1936, duta a terme enmig de la guerra civil, que a Catalunya va implicar la col·lectivització sota el control de treballadors i organitzacions sindicals d’una part important de l’economia2, i que va beure d’un caldo de cultiu de dècades d’activitat de sindicats, ateneus, cooperatives, publicacions i revistes, escoles lliures…
  • La revolució social a Rojava (Síria), començada el 2012 i encara vigent, amb la qual el poble kurd ha impulsat processos d’autoorganització popular seguint els plantejaments del “confederalisme democràtic”3, promovent la democràcia directa, l’emancipació de les dones i la igualtat entre sexes, l’economia cooperativa, la inclusió de totes les minories i cultures diverses en la presa de decisions, el reequilibri entre societat i natura…

— — — — — —

1 Sobre aquestes tracta el llibre El comú català. La història dels que no surten a la història (David Algarra, 2015). Es pot descarregar la versió pdf amb llicència Creative Commons.

2 Sobre aquesta tracta el documental Economia col·lectiva. L’última revolució d’Europa (Eulàlia Comas, 2014). Es pot veure el tràiler a la pàgina web.

3 Sobre aquesta tracta el llibre La revolució ignorada. Feminisme, democràcia directa i pluralisme radical a l’Orient Mitjà (varis autors, 2015). Es pot descarregar la versió pdf amb llicència Creative Commons.

14316752_1775294346076548_1876892108462814092_n

Vilaveu, número 0 (juliol 2016)

Compartim el número 0 de Vilaveu, publicació gratuïta de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, una “publicació ciutadana sense ànim de lucre, oberta a tots els ciutadans que vulguin expressar la seva opinió, aportar notícies, articles, entrevistes, etc.”. Es poden aconseguir exemplars en paper en diversos comerços de Vilamajor.

S’ha creat la web vilaveu.wordpress.com i el primer número es pot descarregar aquí en pdf.

Vilaveu-0-portada

Fins sempre, Liu

Taziko, Liu, Caliu, Heval Amor, Pastor, Dani, Pasqüi…

Estimaves tant la vida que no podies suportar un món que ens separa tant, un món boig on les persones amb el cor més obert, com tu, són les que més pateixen.

Tu t’hi vas rebel·lar, vas buscar sense por i, encara que les ferides que això t’ha ocasionat t’hagin portat a la mort, res podrà aturar la força de la teva vida.

Taziko, “el que va despullat”, en kurd, així és com t’anomenen a Rojava, i és que tu ho has sabut fer com ningú, mostrant la teva –la nostra– vulnerabilitat amb la més profunda sinceritat. La teva vida i la teva mort ens connecten amb les grans preguntes i contradiccions de la vida. Ens has portat i ens portaràs a aprendre molt, i ens acompanyaràs per sempre, ajudant-nos a afrontar les penes i les alegries col·lectivament, com defensaves.

Així, a poc a poc, anirem donant vida al fragment preciós de saviesa que ens has regalat.

Estaràs a l’Alzina, estaràs als boscos, estaràs a la terra, estaràs al cosmos, estaràs a la cabana, estaràs a l’aire que respirem…

Com diuen al Kurdistan, “Sehid Namirin”, els que lluiten per la vida mai moren.

liu

https://www.youtube.com/watch?v=Ma_6jeNlHCY